Estimat amic Jordana,
He rebut i llegit i meditat la vostra lletra 4 març 1939. Ja sóc al P.E.N. París fa molt bonic per a la gent que duu molts francs a la butxaca o a la cartera. Ara que tindré un quants dies de repòs (aquí no cal fer fitxes i per tant hom pot prescindir de les relacions amb Monsieur l’Agent) penso treballar fort i ferm per a la posteritat (als propis, als estranys i a la etc.).
Si entre full i full atapeït d’alta literatura tinc un lleure, ja us escriuré per a dir-vos que plou o que fa un tristíssim sol pàl·lid i que a les “floristeries” les inaccessibles flors encomanen nostàlgia per la gran punyeta de no poder-ne comprar. Ai!Digueu al Berenga (amic estimat i jove eloqüent) que el “séjour” al P.E.N. és difícil i més el “séjour” a la bella i grisa Lutècia.
Digueu a l’estimat i manta volta assats fúnebre però sempre civilitzat, encara que deixadot, amic Oliver, que una vegada li vaig demanar un vers. (Era quan plovien bombes) I encara l’espero. ( el temps que el deuré esperar!.). Però que encara l’espero perquè ell em va dir “Sí. El voleu?” i jo vaig respondre “Per això us el demano”. I ell va callar.
Oliver, vull un vers!Escric a l’Anna.Pentineu el serrell a l’Aurora.Cap a París les botes.Records. Records. Més records!Un castanyot a la Núria. I al Joan. I per a vós la meva llunyana i espiritualment propera mà.
Mercè
Mercè Rodoreda, París 1939
1 comentario:
Aquest apartat ens ha agradat molt, és força impactant veure les opinions sobre els bombardejos, sovint oposades de diferents persones. La carta de Franco, on negava haver bombardejat civils és molt "xocant".
Si ho pots canviar, ja que la carta de Mercè Rodoreda està en gran, la podries treure de la presentació, que pràcticament no és llegible.
Publicar un comentario