jueves, 29 de mayo de 2008
martes, 6 de mayo de 2008
Mercè Rodoreda - vídeo - enllaços
Enllaços d'interès:
Mercè Rodoreda a Internet
Activitats sobre l’any Mercè Rodoreda
http://www.anyrodoreda.cat/
Fundació privada Mercè Rodoreda
http://www.mercerodoreda.cat/gc/ViewPage.action?siteNodeId=974&languageId=1&contentId=-1
Traduccions i obres de l’autora
http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_catalans/merce_rodoreda/obra/aloma_1938_i_1969.php
Biografia i obra de l’autora
http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/
http://www.uoc.edu/lletra/noms/mrodoreda/
Biografia i obra sobre l’autora
http://xtec.es/~jducros/Merce%20Rodoreda.html
Itineraris literaris virtuals
http://www.bcn.es/biblioteques/itineraris/itisup.htm
Sobre Mirall trencat
http://www.ub.es/cdona/lletra_de_dona/fitxautora/rodoreda.htm
lunes, 5 de mayo de 2008
Llorenç Villalonga
Llorenç Villalonga va néixer a Palma de Mallorca el 1897 i morí el 1980 a la mateixa ciutat. Pertanyia a l'antiga aristocràcia mallorquina, de la qual fa un fidel retrat en les seves novel•les. Va viure, entre d'altres llocs, a França, fet que el va fer entrar en contacte amb la cultura d'aquest país i amb els escriptors francesos. Va estudiar psicologia, i va ser durant molts anys director d'un hospital psiquiàtric a Mallorca.
La seva obra va ser escrita primerament en castellà, i va mostrar en una primera època un clar rebuig dels escriptors mallorquins que escrivien en català. Després de la guerra, però, va començar a escriure en català, i les seves novel•les més valorades les escriu en aquesta llengua.
La seva novel•la més coneguda és Bearn o La sala de les nines, que de primer va ser publicada en castellà l'any 1956 i després en català el 1961. El 1983, el director J. Chavarri en va fer l'adaptació cinematogràfica.
Bearn o La sala de les nines
El protagonista és don Toni de Bearn, un aristòcrata intel•lectual que representa la decadència de l'aristocràcia mallorquina. Don Toni manté viu un món que ja ha desaparegut, que ell considera millor i més racional que els temps moderns, i que s'extingirà quan morin ell i la seva dona. Per tal d'immortalitzar aquesta forma de viure, el protagonista escriu unes memòries.
La novel•la, en forma epistolar, és narrada per l'antic capellà de la família, que un cop mort don Toni ha de decidir si destrueix les memòries, que són el darrer testimoni d'una època. D'aquesta manera, don Toni de Bearn esdevé un símbol del final d'aquesta aristocràcia mallorquina i, en darrer terme, un símbol del pas inexorable del temps.
Tots, fins els més humils, pel fet que l'existència és efímera, aspiram a la immortalitat no sols en l'altra vida sinó també en aquesta. Tal anhel es veu, en certa manera, realitzat en la descendència. Don Toni no tenia successió, o almenys no la tenia reconeguda. El seu nom, aquell vell nom en el qual deia no creure, tot i saber que els noms constitueixen la realitat i la continuïtat de la Història, s'havia d'acabar en tancar ell els ulls. [...] Les Memòries recullen, doncs, la part d'immortalitat que li correspon; dins elles ha fixat records i circumstàncies [...].
Fragment de Bearn o la sala de les nines
Font: Llengua catalana. Ed. Edebé, 1996
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
