Literatura catalana de guerra i postguerra

Mercè Rodoreda - Per què escriviu?

2010-01-21T21:35:00.000-08:00

Els alumnes i les alumnes presenten els autors...

2008-05-29T07:48:00.000-07:00

Mercè Rodoreda - vídeo - enllaços

2008-05-06T03:39:00.000-07:00

Enllaços d'interès:

Mercè Rodoreda a Internet

Activitats sobre l’any Mercè Rodoreda
http://www.anyrodoreda.cat/

Fundació privada Mercè Rodoreda
http://www.mercerodoreda.cat/gc/ViewPage.action?siteNodeId=974&languageId=1&contentId=-1

Traduccions i obres de l’autora
http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_catalans/merce_rodoreda/obra/aloma_1938_i_1969.php

Biografia i obra de l’autora
http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/
http://www.uoc.edu/lletra/noms/mrodoreda/

Biografia i obra sobre l’autora
http://xtec.es/~jducros/Merce%20Rodoreda.html

Itineraris literaris virtuals
http://www.bcn.es/biblioteques/itineraris/itisup.htm

Sobre Mirall trencat
http://www.ub.es/cdona/lletra_de_dona/fitxautora/rodoreda.htm

Llorenç Villalonga

2008-05-05T00:30:00.000-07:00

Llorenç Villalonga va néixer a Palma de Mallorca el 1897 i morí el 1980 a la mateixa ciutat. Pertanyia a l'antiga aristocràcia mallorquina, de la qual fa un fidel retrat en les seves novel•les. Va viure, entre d'altres llocs, a França, fet que el va fer entrar en contacte amb la cultura d'aquest país i amb els escriptors francesos. Va estudiar psicologia, i va ser durant molts anys director d'un hospital psiquiàtric a Mallorca.
La seva obra va ser escrita primerament en castellà, i va mostrar en una primera època un clar rebuig dels escriptors mallorquins que escrivien en català. Després de la guerra, però, va començar a escriure en català, i les seves novel•les més valorades les escriu en aquesta llengua.
La seva novel•la més coneguda és Bearn o La sala de les nines, que de primer va ser publicada en castellà l'any 1956 i després en català el 1961. El 1983, el director J. Chavarri en va fer l'adaptació cinematogràfica.

Bearn o La sala de les nines

El protagonista és don Toni de Bearn, un aristòcrata intel•lectual que representa la decadència de l'aristocràcia mallorquina. Don Toni manté viu un món que ja ha desaparegut, que ell considera millor i més racional que els temps moderns, i que s'extingirà quan morin ell i la seva dona. Per tal d'immortalitzar aquesta forma de viure, el protagonista escriu unes memòries.
La novel•la, en forma epistolar, és narrada per l'antic capellà de la família, que un cop mort don Toni ha de decidir si destrueix les memòries, que són el darrer testimoni d'una època. D'aquesta manera, don Toni de Bearn esdevé un símbol del final d'aquesta aristocràcia mallorquina i, en darrer terme, un símbol del pas inexorable del temps.

Tots, fins els més humils, pel fet que l'existència és efímera, aspiram a la immortalitat no sols en l'altra vida sinó també en aquesta. Tal anhel es veu, en certa manera, realitzat en la descendència. Don Toni no tenia successió, o almenys no la tenia reconeguda. El seu nom, aquell vell nom en el qual deia no creure, tot i saber que els noms constitueixen la realitat i la continuïtat de la Història, s'havia d'acabar en tancar ell els ulls. [...] Les Memòries recullen, doncs, la part d'immortalitat que li correspon; dins elles ha fixat records i circumstàncies [...].

Fragment de Bearn o la sala de les nines

Font: Llengua catalana. Ed. Edebé, 1996

Més informació

Josep Pla - El quadern gris

2008-04-29T01:47:00.001-07:00

Llegeix el següent fragment:

Comenta les característiques de l'obra de Josep Pla a partir del fragment que acabes de llegir.

Per saber-ne més...

Les noies i els nois de 4t opinen...

2008-04-22T07:56:00.000-07:00

Bé, d’entrada, donar-vos les gràcies a tots i a totes per donar la vostra opinió i fer suggeriments i propostes que tindré en compte. La idea és nova, per tant, haurem d’anar assajant i veient com funciona entre tots. De moment, ja tenim la primera feina feta.
Vull aclarir-vos també que no és un bloc de poesia, sinó que inclou altres gèneres. Recordeu els contes que us he fet llegir, oi?
Bona feina, bon aprenentatge!

Montse

Crec que aquest blog està molt bé ja que té un alt contingut d'informació i molt bona sobretot perquè la informació està basada en el que estem estudiant actualment, i ja que ens pot servir per augmentar els nostres coneixements. En quant a organització està tot molt ben indicat i es troba tot fàcilment. I els links que conté són molt interessants.

Marina Gutierrez

Hem estat navegant pel blog i pensem que és una molt bona manera de poder ampliar els coneixements sobre la literatura catalana i el context històric de cada època.
És molt senzill i entenedor moure's per tot el blog.
Els links, vídeos, fotografies..., ajuden a entendre l'estructura de la pàgina i fa que resulti més fàcil navegar per ella.

Miquel Fernández i Marina Perpinyà

Som la Laura Moya i la Iris.
El teu blog ens ha semblat molt ampli, que té molta informació dels poemes i poetes de la postguerra.
Creiem que està molt elaborat i que és una molt bona eina per poder consultar sobre algun dels temes que tracta.
Adéu i bon migdia!

Laura Moya i Iris Oviedo

Creiem que aquest blog és una pàgina bastant completa i molt bona per treure-hi informació a l'hora d'estudiar.
La informació que conté està ben redactada i és fàcil de trobar i entendre-la.
A més, trobem que és una bona idea els links que hi ha ja que d'allà també pots extreure'n informació extra.
Gràcies,

Gemma, Irina i Itziar

La idea del blog és molt interessant perquè podem consultar una gran varietat de coses, és una eina nova per treballar i pot ser un punt de reunió.
El blog està molt complet ja que conté una gran varietat d'informació, es fa una mica difícil trobar les coses i pesat ja que és una mica lent d'obrir els diferents apartats.

Borja Larios

Aquest blog està molt ben fet, ja que, tens tota la informació necessària i molt ben explicada.
Amb tots el vídeos i presentacions s'aconsegueix que puguem entendre millor tot el que va passar i como ho va viure la gent.

Laura Saumell

És un blog que pot servir per fer feines i aclarir coses que no hagin quedat clares a la classe o en el llibre.

Tenim molts links per a poder anar a pàgines webs diferents que donin una altra versió de les coses o que les expliquin d'una altra manera.
Trobo que és un blog molt entenedor i molt ben pensat.

Oriol Soler

Trobo el blog prou interessant com per visitar-lo. El contingut esta bé i, a més, hi ha presentacions, cosa que s'agraeix perquè la visita no es faci tan pesada. El principal defecte del blog és que els continguts costen de trobar, i la pàgina no s'ha carregat correctament. M'agrada que hi hagin vídeos, ja que de vegades les coses amb paraules no queden clar, també està bé poder veure fotografies dels autors de l'època.

Gabriel Delgado

Trobo que aquest blog és molt interessant.
Crec que és molt entenedor i que ens pot ser de gran ajuda.
Està molt ben pensat i molt complet, hi ha molta informació i està molt ben organitzat per diferents apartats.
Trobo que ha estat una bona idea obrir aquest blog.

Pau Franch

Em sembla molt bona idea que hagis fet aquest blog, ja que ens permet ampliar el nostre coneixement sobre la poesia de la guerra i de la postguerra.
Està ben distribuït i ens permet trobar la informació molt fàcilment. Crec que és una bona eina de treball per estudiar.
Gràcies

Irma Bellot

Crec que aquest blog està molt bé i és molt complet. Ens servirà per estudiar i per ampliar la informació recollida a classe.
També permet trobar fàcilment la informació, ja que està tot molt ben explicar i és fàcil saber escollir el document que vols elegir, ja que està molt ben esquematitzat.
Els links ens permetran ampliar encara més.
En resum, és una bona manera per tenir més coneixements sobre la literatura de la guerra i la postguerra
adéu!

Clàudia Ferreres

Hola!

Desde el nostre punt de vista voldríem oferir la nostra proposta per tal de que el teu blog s'inicï d'una manera mes lúdica, tot i que trobem molt encertada la manera de organitzar-lo per tan de fer-ho mes fàcil.
La nostra proposta consisteix que fiquis en el blog alguna activitat més diferents a les altres (a part dels poemes, i algun vídeo) per tal de ampliar els coneixements de la literatura. Segur que s'agafaria la literatura des de un punt de vista mes entenedor i d'una manera mes comprensiva.
T'agrairíem que afegissis de tan en quant, nous autors no tan coneguts, o si, que hagueren influït en la literatura de qualsevol època, juntament amb els seus poemes mes coneguts.
A mesura que estudiem literatura, es pot anar alimentant aquest blog per tal de poder repassar i informar-nos més.

Atentament,

Victor Mora i Daniel Latorre

A banda dels problemes que he tingut per obrir els diferents documents del blog, he de dir que és una bona proposta per a retenir molta informació de manera original i que no sigui dificil d'entendre la informació que conté.
Aquest sistema m'ha agradat i crec que s'hauria d'utilitzar més sovint, encara que és costós de fer aquest tipus de blog tant complet.
Si hagués de posar una nota del 1 al 10 et posaria un 7'5

Tim Vilaseca

El blog de literatura de la guerra i postguerra ha estat entretingut, les imatges del bombardeig ens ha impressionat molt, està bé recordar com de destrossada havia estat Barcelona.
Hi ha un comentari que fa una dona que ens ha fet reflexionar, comentava que una amiga seva es va quedar amb el braç d'una criatura a ala mà.
Si trobem alguna cosa interessant ja te la passarem.

Núria Pinar i Àlex Burnat

Està molt bé ja que creiem que hi ha molta informació interessant que es pot trobar de manera més lúdica i divertida

Edgad Cuevas Miquel Elies

Aquesta idea del blog crec que ha estat molt encertada, així com necessària per poder resoldre qualsevol dubte i descobrir coses noves sobre la poesia de postguerra i els seus autors més importants. A part de la poesia, també està molt bé els enllaços sobre cartells de la Guerra Civil i els bombardejos de Barcelona. Tot i que he fet una ullada molt per sobre, el que he vist de moment està molt bé.

Oriol López de Padilla

Creiem que el blog està molt ben pensat i que la informació posada és la correcta i molt variada sobre diferents temes i feines de la guerra i postguerra, però creiem que faltaria alguna cosa més lúdica sobre la literatura per poder aprendre d'una altre manera.

Marc Esteve, Daniel Osès i Marc Buil

És una pàgina molt ben construïda però amb alguns errors a alguns enllaços ja que no es veuen.
Aquesta pàgina està molt bé perquè a part de que ens informa sobre la literatura de postquerra també ens informa de problemes durant la època de Franco.
-Aquesta pàgina només li falta una cosa: un context històric per la gent que no sàpiga gaire del tema i així es pugui situar.

Albert .M,Sergi .M,Albert .P

La idea és bona, el que passa és que creiem que la informació és massa específica. El que volem dir és que podria estar bé fer uns títols més generals, i dins d'aquets, enllaços amb la informació. Això serviria per una millor organització.
Per exemple, una bona idea seria posar diferents apartats com: POEMES, POWER POINTS, OPINIONS, POESIA DE POSTGUERRA... i dins aquests posar la informació.
També, més endavant, podries fer links amb altres èpoques de la literatura, com el romanticisme, avantguardisme... per si hi ha dubtes.
Tot i així és una bona eina per completar els nostres coneixements sobre la poesia de guerra i de postguerra.

Arantxa Suàrez, Alba Garcia i Alexandra Fernàndez.

Hola,
Tenim una proposta per aquest blog:
Podries penjar links als films inspirats en les novel·les de guerra o postguerra. Si no poden ser links a les pel·lícules, podries penjar un llistat d'aquestes.
El blog té un gran contingut d'informació curiosa. Està molt complet.

Marc Gallofré Ocaña, Àlex Legorburu Edo, Victor Requena Alfaro

Creiem que la informació que conté el blog és adequada, clara i està a l'abast de tothom, per poder obtenir coneixements alhora d'estudiar.
Està ben estructurat i és fàcil de trobar tota la informació a través dels enllaços.
Són interessants tots els exemples que es poden trobar de poemes i contes dels autors de l'època de la guerra i la postguerra. Els powerpoints estan molt ben fets i complets.
La idea del blog trobem que és molt interessant, ja que és un lloc on podem participar tots expressant les nostres propostes i idees.

Ona, Marta i Brenda

Nosaltres creiem que una de les coses que podries incloure al blog seria un apartat on hi apareguessin recomanacions de llibres de la guerra i la postguerra que ens poguessin interessar a nosaltres.
També podries posar un apartat on estiguessin tot els apunts o els treballs de literatura que anem fent a les classes.
A part d’això la resta del blog està molt ben elaborat i hi ha molta informació i molts exemples i links on es poden veure imatges de la època i això ajuda a entendre millor la ideologia del moment.

Rut A. i Alba M.

Hem pensat que al blog s'hi podrien afegir biografies dels autors que surten, dates rellevants de la seva vida, llibres destacats,... i també afegir altres autors.
També quedaria bé posar-li una mica de música tranquil·la, o de l'època.
A part, es podrien afegir més fotografies i d'altres links.

Laura B. i Ariadna G.

1. Podries adjuntar música de la època directament al teu blog.
2. Podries fer un punt amb recomanacions literàries (recomanacions de llibres, poemes, autors...) així com adjuntar-hi poemes que a tu t'agradin.
3. La proposta de poder penjar presentacions, fotos o entrades al blog per part dels alumnes la trobem interessants.
Tot i així trobem que aquest blog és molt complet i reflecteix molt bé la època. Dóna molta informació i documentació. Esperem que més endavant puguem participar activament en el blog.

Ricard Aparicio i Ferran Gonzálvez

Per reviure més la època en que es situaven els autors del blog podries haver adjuntat uns vídeos de el transcurs dels llançaments de les bombes aèries i els atacs cap a la ciutat de Barcelona i Catalunya.
Trobem que el blog ja està força complet. Les entrades són interessants i la alta quantitat d'enllaços fa que es pugui aprofundir en tots els temes linkats.
Ens agradaria participar més endavant per col·laborar en una millora del blog.

Marc del Pozo i Carles Alqueza:

Nosaltres opinem que aquest blog està molt bé, pots participar, aprendre...
És una iniciativa per estimular l’ interès per la literatura.
També creiem que és molt complet i didàctic.
Per millorar-lo proposaríem una millor ordenació dels links, i un altre aspecte que destacaríem seria posar el nom de l’autor després de cada poema o de cada narració

Àlex Muntané i Òscar Quintana

Els gèneres literaris durant la postguerra catalana

2008-04-20T07:58:00.000-07:00

Gèneres de postguerra

Contes de guerra i revolució

2008-04-20T05:50:00.000-07:00

Un conte d'Anna Murià

Marta, la roja

Tres cartes
Mercè Rodoreda

Aloma - Mercè Rodoreda

2008-04-20T00:04:00.001-07:00

Va mirar la casa de Coral des de l’altra banda del carrer: els balcons amb una bola daurada a cada punta, els transparents, tan blancs. Així que va haver passat el portal li van venir ganes d’entornar-se’n. Li havia costat molt de decidir-se, però no vivia tranquilla pensant en aquella tarda que el seu germà havia arribat a casa tan malalt. Els llums en forma de flor clavats a les parets del vestíbul, la catifa vermella i flonja que s’enfilava escales amunt, la cohibien. Tenia la sensació que el que anava a demanar era absurd.

Li va fer angúnia d’agafar l’ascensor. «Aquesta escala- va pensar-, Joan la deu saber de memòria.» Es va arraconar per deixar passar una senyora alta, molt mudada, que baixava a poc a poc i enraonava sola. En el replà del principal es va aturar. El cor amb prou feines li batia. Algú pujava al seu darrera. Va mirar per entre els ferros de la barana i no va veure ningú. Quan va arribar al primer pis no va saber a quina porta havia de trucar. Va triar la segona. El timbre va sonar molt lluny i Aloma va pensar que quan tindria Coral al davant no sabria què dir-li.

Es va adonar que algú se li havia aturat al costat. Va mirar-lo de cua d’ull: era un jove. De dins del pis no venia la més petita remor. Aquella presència més aviat la molestava, i començava a anguniejar-la. Va tornar a trucar. Era segur que aquell jove també anava a veure Coral, i això ho complicava tot. Coral no estaria per ella; perdia el temps. Sense pensar-s’hi es va girar per anar-se’n.

—Si vol entrar...

La mirava somrient:

—Em penso que no hi ha ningú.

En veure la cara de sorpresa d’Aloma es va posar a riure.

—Em dec haver equivocat de porta.

—M’agradaria que no s’hagués equivocat.

—Busco el pis d’una coneguda meva que es diu Coral.

—No, no s’ha equivocat. Viu aquí. L’esperarem junts; què li sembla?

Es va treure una clau de la butxaca, la va ficar al pany i va obrir.

—Entri.

El llum del rebedor era tan fort que, després de la mitja claror de l’escala li va ferir la vista. El cap li rodava una mica. Va estrènyer les dents i a recules es va acostar a la paret i s’hi va apuntalar amb les mans. L’aire estava carregat de perfum. El jove es va treure l’abric i el barret, i els va penjar com si fos la cosa més natural del món d’entrar en un pis amb una noia que no coneixia. Se li va plantar al davant i la va mirar de cap a peus:

—Em sembla que tinc l’obligació de presentar-me: em dic Joaquim.

La mirada se li havia fet tendre i Aloma, encara recolzada a la paret, començava d’esverar-se. Però aquell minyó feia cara de bona persona.

—M’ha passat una cosa molt curiosa: així que l’he vista entrar, no sé per què, m’ha fet pensat en Margarida... Sap qui vull dir? «Dóna’m la mà perquè em convenci que no ets un somni.» —I canviant el to de la veu va afegir—: Com que Coral no pot trigar, li ensenyaré el pis, des d’ara a casa seva... si és que no li faig por... Vostè al davant.
Aloma es va posar a caminar pel passadís, es va aturar un moment davant d’una finestra que donava a un celobert i va entrar al menjador, ple de sol. A terra hi havia una catifa morada de dos dits de gruix; a l’ampit finestral, una colla de testos ben arrenglerats amb flors també morades. El llum de cristall semblava una pinya. El minyó va passar la mà per damunt de les flors. Després es va girar i va preguntar a Aloma:

—De qui porta dol?

Aloma s’havia quedat al costat de la taula. La pregunta la va sorprendre, però va dir en veu baixa:
—D’un nen.

—Seu?

—No.

—L’estimava molt?... Oh, perdó! I vostè, com es diu?

—Aloma.

—No pot ser.

—Perquè no?

Va estar una estona mirant-la i a l’últim va dir:

—Li agraden les flors?

—Sí —va contestar Aloma una mica per força.

—Sí, què?

—Que m’agraden les flors.

—Totes?

—Totes.

—Si em diu on viu, demà n'hi faré portar.

Mercè Rodoreda, Aloma.

Elegies de Bierville - Carles Riba

2008-04-19T23:54:00.001-07:00

ELEGIA SEGONA

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

(Elegies de Bierville)

Assaig del plagi a la taverna - Joan Oliver

2008-04-19T23:46:00.000-07:00

Oh, que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra,
i com em recaria d’allunyar-me’n,
sud avall,
on sembla que la gent és bruta
i pobra, accidiosa, inculta,
resignada, insolvent!
Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien
fotent-se’n: “Com qui s’agrada de la lletja,
així el lluç que pica un ham sense esquer”,
mentre jo, encara prop, pensaria
en les velles fretures i confiances
d’aquest meu tossut poble.
I, ja tot sospesat, recularia
per restar aquí fins a la mort.
Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva i -nostra-
bastant neta, envejada, bonica pàtria.

Assaig de Càntic en el temple - Salvador Espriu

2008-04-19T23:37:00.000-07:00

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Dossier "La plaça del Diamant"

2008-04-19T15:08:00.000-07:00

Exposició Rodoreda - 2008 Any Rodoreda

2008-04-19T14:47:00.001-07:00

Quan plovien bombes

2008-04-19T13:40:00.000-07:00

Estimat amic Jordana,

He rebut i llegit i meditat la vostra lletra 4 març 1939. Ja sóc al P.E.N. París fa molt bonic per a la gent que duu molts francs a la butxaca o a la cartera. Ara que tindré un quants dies de repòs (aquí no cal fer fitxes i per tant hom pot prescindir de les relacions amb Monsieur l’Agent) penso treballar fort i ferm per a la posteritat (als propis, als estranys i a la etc.).
Si entre full i full atapeït d’alta literatura tinc un lleure, ja us escriuré per a dir-vos que plou o que fa un tristíssim sol pàl·lid i que a les “floristeries” les inaccessibles flors encomanen nostàlgia per la gran punyeta de no poder-ne comprar. Ai!Digueu al Berenga (amic estimat i jove eloqüent) que el “séjour” al P.E.N. és difícil i més el “séjour” a la bella i grisa Lutècia.
Digueu a l’estimat i manta volta assats fúnebre però sempre civilitzat, encara que deixadot, amic Oliver, que una vegada li vaig demanar un vers. (Era quan plovien bombes) I encara l’espero. ( el temps que el deuré esperar!.). Però que encara l’espero perquè ell em va dir “Sí. El voleu?” i jo vaig respondre “Per això us el demano”. I ell va callar.
Oliver, vull un vers!Escric a l’Anna.Pentineu el serrell a l’Aurora.Cap a París les botes.Records. Records. Més records!Un castanyot a la Núria. I al Joan. I per a vós la meva llunyana i espiritualment propera mà.

Mercè

Mercè Rodoreda, París 1939

| View | Upload your own

Presentació sobre la postguerra

2008-04-19T13:11:00.000-07:00

| View | Upload your own

poesia de postguerra

2008-04-19T12:48:00.000-07:00

Corrandes d'exili

2008-04-19T11:49:00.000-07:00

CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Presentació

2008-04-19T11:43:00.000-07:00

Benvinguts i benvingudes al nostre bloc de literatura de guerra i postguerra. Aquest bloc està pensat perquè tots vosaltres aprengueu una mica més sobre la literatura d'aquest important període històric i féu les vostres aportacions per poder-les compartir. A qualsevol de nosaltres ens serà possible comentar poemes o textos i penjar material divers, ja siguin escrits en word, presentacions, arxius en PDF, imatges, ellaços a d'altres webs o blocs, etc.

Què us sembla?

Teniu algun suggeriment o se us acut alguna cosa que pugui ser interessant per tots?

Montse